diumenge, 25 de setembre de 2016

;iquel Iceta: ‘Hem de dir la veritat, la reforma constitucional no té l’èxit garantit’ (VILAWEB.CAT)

Miquel Iceta ens rep a la seu històrica del PSC, al carrer Nicaragua de Barcelona. Ho serà per poc temps més, perquè coincidint amb el congrés del partit, el mes de novembre, el nou quarter general dels socialistes serà al carrer Pallars, al barri del Poblenou. A Iceta no se li veu cap deix de nostàlgia, quan en parlem. I de seguida entoma una conversa sobre la viabilitat d’un referèndum sobre la independència o sobre una reforma constitucional per la via federal a Espanya. Considera que el procés avança sobre miratges, sobre promeses irrealitzables, i més si es plantagen des de la unilateralitat. Ofereix, en canvi, un temps de negociació amb un possible futur govern espanyol liderat pel PSOE, a qui demana que negociï amb els partits independentistes si aquests no posen el referèndum com a condició a la investidura. I els barons socialistes ja poden dir missa. Admet que la via que proposa tampoc no té garantit l’èxit, perquè ‘no et pots permetre fer una reforma constitucional contra el PP.’ I els números són els que són.
—Es veuen a venir terceres eleccions espanyoles. Sánchez demana un pacte a Ciutadans i a Podem, però aquests no volen formar part d’un mateix acord.
—Ui! Però jo a Ciutadans els havia sentit dir que mai votarien el Rajoy, i al final ho van fer. Perquè suposo que ho van fer perquè volien evitar unes terceres eleccions.
—Però en aquesta equació també necessiteu Podem, i han deixat clar que no volen pactar amb Ciutadans.
—És que cal que pactin amb nosaltres, no amb Ciutadans. Potser m’ho miro des d’un punt de vista que és el que m’interessa, però poseu-vos a la pell de Pedro Sánchez. Li estan dient que governi amb només 85 diputats de 350. I se li han de posar condicions?
—Depèn de les condicions que es posin.
—Per això. S’han de posar unes condicions que siguin acceptables, sobretot perquè és qui més se la juga.
—Però qui més se la juga també ha de cedir, no?
—Cedir sí, naturalment. Però el dia de la investidura o cada dia? Perquè a qui investeixes només amb 85 diputats li promets quatre anys en els quals haurà de cedir molt. Cada setmana al congrés dels diputats. Per tant, ja és molt arriscat assumir la responsabilitat de presidir un govern amb només 85 diputats.
Miquel Iceta
Fotografia: Júlia Tercero
—D’acord, posem-nos en la pell de Pedro Sánchez: pensaria que si Podem i Ciutadans no són capaços de posar-se d’acord, potser puc explorar altres opcions. Per exemple, amb Podem i els independentistes. Heu dit que aquesta és una possibilitat, però amb la condició que renunciïn al referèndum. Creieu que Pedro Sánchez estaria disposat a pactar amb independentistes si renunciessin a la condició del referèndum?
—Home jo crec que haurien de negociar. Sí. I ell hauria de fer-ho.
—I hauria d’acceptar?
—Hauria d’acceptar la negociació i el diàleg. Sense dubte. Si jo sóc una persona que viu feliçment a Conca i veig que hi ha una zona d’Espanya en la qual hi ha un 48% de persones que vol la independència, el que no m’imagino és que un problema així no s’hagi de resoldre sobre la via de parlar-ne. El que és impensable és el que ha estat fent tots aquests anys el PP.
—Per tant hi podria haver acord amb els independentistes?
—Jo crec que sí.
—I això com ho encaixarien els barons socialistes d’Espanya?
—Doncs se’ls haurà d’explicar i se’ls haurà de convèncer. Sempre dic que si algú em dóna algun camí per resoldre aquest problema sense parlar amb els que pensen diferent, que per favor m’ho diguin. Particularment a Espanya, però a Catalunya també comença a passar, sembla que parlar i negociar sigui trair. I no, negociar i acordar sempre és trobar el camí del mig, que implica renúncies mútues. Si no estàs disposat a això, millor que no et posis a pactar perquè no aniràs enlloc.
—I per què ERC i el PDC han de renunciar al referèndum pactat en un possible acord amb Sánchez?
—Renunciar-hi, no. S’ha de renunciar a posar-lo com a condició en una investidura. Com si a mi em diguessis si renuncio al socialisme. No hi renuncio. Ara, sé que no arribarà demà. Es tracta de si tu condiciones una investidura al referèndum. Perquè llavors la fas impossible.
—Per què?
—Perquè a qui vols investir no t’ho accepta. És molt fàcil. Si es vol fer un canvi de veritat i profund, tu no ho pots fer com a moneda de canvi per una votació concreta d’un dia concret. Jo el que dic és que si els independentistes condicionen la investidura al referèndum, faran impossible el canvi i per tant, seran coresponsables de la continuïtat de Rajoy. Pot no agradar, però objectivament és així.
Miquel Iceta
Fotografia: Júlia Tercero
—Si els independentistes s’avenen a retirar el referèndum com a condició, en el decurs de la legislatura en la qual Pedro Sánchez fos president, es podria negociar i explorar igualment el referèndum tal com la plantegen els partits independentistes?
—A la vida es pot plantejar tot, però el PSOE no acceptarà mai un referèndum sobre la independència. Canviarà? Jo crec que no. Segons la meva tesi, la celebració d’un referèndum d’aquesta naturalesa exigeix prèviament un canvi de la constitució. Per tant, els que volen un referèndum, el més normal és que plantegin la qüestió en un procés de reforma constitucional. Sabent que no tenen gaire complicitats. Ho tenen molt difícil. Però el camí és aquest. La cosa és, sense haver de renunciar a això, no podem intentar d’arreglar altres coses? És a dir, esperarem la independència per arreglar el finançament o no? Fa quatre anys que va començar el procés i els rendiments han estat molt pocs. I això és molt temerari. Per tant, el que sí que pot garantir un govern diferent a Espanya, és un diàleg que per ara no ha existit.
—Hi ha un 80% de catalans que donarien suport a un referèndum pactat. En aquest percentatge hi ha una part dels electors del PSC. Com els expliqueu que aquest possible referèndum queda relegat a un procés incert com el que dieu.
—Perquè no els vull enganyar.
—Es tracta de posar-s’hi.
—No, no, de posar-s’hi no. Amb posar-s’hi no n’hi ha prou. Si d’alguna cosa està massa carregada la política catalana és de voluntarisme.
—El PSOE no l’acceptarà mai, dieu. Però podria arribar a tolerar un referèndum?
—Com el que sembla que van fer el 9-N? Aquests dies hem sabut que els dos governs anaven parlant molt i que l’únic punt de diferència era una conferència de premsa. Tolerar vol dir això?
—Volem dir que ara hi ha una cosa que es diu RUI, i que és damunt la taula entre Junts pel Sí i la CUP. Un govern de Pedro Sánchez el toleraria?
—No. Cap govern. Potser podríem pactar això de la conferència de premsa, però siguem seriosos. Jo estic indignat amb aquest tema. Aquest és l’acord al qual van arribar el govern català i del PP? Però quina presa de pèl. No havia de ser un referèndum [el 9-N] en el qual si sortia el sí, amb un termini raonable, d’aquell país se’n feien dos? Al final no va ser així, però ara diuen que tampoc ho era des del principi. Jo ho trobo molt gros. Portem massa miratges com per ara afegir dreceres que no vagin enlloc. Siguem seriosos. Quan es parlen de coses tolerades ja s’està, d’alguna manera, amagant les veritats. La gent que vol un referèndum, per respecte a ells, no els podem enganyar amb succedanis.
—Tant vós com Núria Parlon proposeu un referèndum per a reformar la constitució. Ella ha establert un termini de dos anys per fer-lo. Hi esteu d’acord?
—I per què no sis mesos? Es pot garantir que en dos anys tindràs una reforma constitucional? Per això intento ser molt prudent amb aquests temes. No cal agradar, tranquil·litzar o convèncer, sinó assegurar que algú al cap d’un temps no em pugui dir que el vaig enganyar. Què és el que ha fet que s’hagi hagut de canviar tant el full de ruta? Doncs que es posen condicions que tu no ets capaç de fer que es compleixin. I l’has d’anar adaptant. Ja van fer unes eleccions plebiscitàries, que clar, com que no ho eren, ara n’hauran de fer unes de constituents. I després en farem unes d’independents. I anirem canviant el nom a les coses senzillament per no acceptar que unilateralment no tenim la força suficient per imposar una solució no acordada.
—No us atreviu a posar una data?
—Jo dic aquesta legislatura. Clar, és cert que pot durar el que sigui.
—Llavors ja acotem bastant.
—Va, doncs jo dic un any i onze mesos. No és millor que dos anys?
—Heu dit aquesta legislatura.
—Clar, però un any i onze mesos no és millor que dos anys? Jo el que vull dir és que no es tracta de fer una declaració. És que quan es posen dates de coses que no depenen de tu, fa por. Clar que m’agradaria poder fer-ho en dos anys. Ara, no m’hi comprometo perquè no depèn de mi. I jo penso que és veritat que una legislatura és el més correcte, i si comença a arrencar, no serà de quatre anys. Perquè sabeu que depèn de quin tipus de reforma constitucional requereix la dissolució anticipada de les corts. Per tant tindria sentit perquè tu estaries fent una dissolució anticipada en una legislatura que tampoc tindria, encara que no hi hagués aquest tema sobre la taula, una durada més llarga.
—El problema és que per a reformar la constitució es necessiten unes majories molt qualificades.
—És clar.
—I d’on sortiria aquesta majoria?
—No ho sé, per això no m’agrada posar dates i no comprometre’m a coses que no depenen de mi. Necessites una majoria molt forta.
—Per tant, quina viabilitat té aquest projecte?
—És molt difícil i no té garantit l’èxit. A la gent li hem de dir la veritat, perquè el que generarà frustració és haver situat unes expectatives que no es poden complir. Per això sóc reticent a fer promeses d’èxit. A Espanya, la veritat de les veritats, no et pots permetre fer una reforma constitucional contra el PP. Per tant, quan temps pot passar perquè el PP s’adoni que no hi ha altra solució que fer una reforma com la que nosaltres proposem? Doncs no ho sé.
Miquel Iceta
Fotografia: Júlia Tercero
—Potser no passarà mai.
—Jo crec que sí, perquè en política, sempre acabes optant no pas per l’opció òptima, sinó per la que finalment sembla que s’imposa per necessària. Fins i tot Ciutadans parla de reforma constitucional. Però és que no ho faràs sense ells ni contra ells. Igual que no faràs la independència sense ells ni contra ells.
—Dieu que una reforma no té garantia d’èxit. Però molts catalans volen un canvi i se’ls ha de poder oferir una perspectiva segura.
—Però aquí és on té avantatge el camí que jo proposo. El canvi es comença a produir des del primer dia. Perquè tu comences a arreglar coses. No ‘la cosa’, que ens té enlluernats al final d’un camí. Tu comences a resoldre conflictes de competències, comences a recuperar les competències perdudes per la sentència, comences a tenir el català a la UNESCO, comences a tenir una llei de llengües a Espanya, anul·les definitivament la sentència de Lluís Companys, arregles el tema de les matrícules, arregles el finançament, obres la perspectiva d’una reforma constitucional…
—No hi veig el PP aquí.
—Però és que per a fer moltes d’aquestes coses no cal que hi sigui el PP si no vol.
—Però sí per a fer una reforma constitucional.
—Aquesta sí, per això te la poso al final. Però cada dia arregles una cosa. Aquí estem entre esperar indefinidament i arreglar-ho tot de cop perquè ens imposarem, o encetem un camí que ens permeti arreglar coses de camí i acostar-nos al moment en el qual puguem discutir el tema de fons. Aquesta és la decisió. Arregles coses de camí o creus que és millor que no s’arreglin perquè així tu guanyes l’argument que només hi ha una solució que és la independència.
—Canviant de tema. Què us diferencia amb la Núria Parlon?
—Això ho heu de dir vosaltres. Imagina’t que dic: ella és més lletja.
—Però coneixeu el seu i el vostre programa.
—Jo sóc primer secretari i ells vice-primera secretària. Difícilment trobareu grans diferències. I no seré jo que les assenyali. Em sembla que la meva obligació és explicar com veig les coses. Qui ha d’establir, si cal, les diferències, és l’opinió pública o els militants a l’hora de votar.
—Per què un votant del PSC us ha de donar fer confiança?
—Doncs perquè jo vaig agafar la direcció del partit quan ningú volia, l’he tret de la crisi pitjor de la seva història…
—El PSC ja ha sortit de la crisi?
—I tant! Hi ha una demostració empírica. Quan comença la crisi forta del PSC? Quan Pere Navarro surt escollit primer secretari. A les eleccions catalanes del 2012 va obtenir 525.000 vots. Poc després començava la marxa de molta gent del partit. Ell va plegar, jo arribo, em presento a unes eleccions i en trec 523.000. Jo crec que aquella crisi que anàvem costa avall i sense frens s’ha estabilitzat. Ara, el PSC no es pot conformar amb això. Llavors, la recuperació de l’autoestima, la clarificació del missatge i el lideratge que jo he anat construint val la pena que continuï. No és hora ni de canviar de rumb ni de líder al PSC. És la meva opinió. Afortunadament, la decisió no és meva, és de la militància del partit.
—L’altra lectura pot ser: el PSC ha parat de davallar, ha tocat terra, però per a remuntar cal canviar de líder amb una manera diferent de fer política i d’entrar a competir amb els comuns i Ada Colau. Aquí potser Parlon té avantatge.
—Aquest és el debat, sí. Si tu vols prosseguir per aquest camí amb el lideratge que tens, o canviar-lo amb el benefici d’uns futurs guanys. Sí, sí, és la discussió. Serà la nostra solució copiar els comuns? Què farà la gent entre l’original i la còpia? Això ja són disquisicions. Sense motiu de comparar-me, és el que li ha passat a CDC amb ERC. D’ençà que CDC va decidir de copiar el projecte d’ERC, qui ha perdut? CDC, naturalment. Si la solució és la independència a qui et creuràs? A qui l’ha defensada tota la vida. Vull dir, que la manera de competir no és sempre és intentar-te mimetitzar.
Miquel Iceta
Fotografia: Júlia Tercero
—I si no és aquesta la manera, quina seria? Què ha de cercar per a poder remuntar?
—El PSC ha de mantenir la coherència del seu projecte i cercar una ampliació en quatre solcs a llaurar, com jo li dic. Per una banda tenim un terreny de disputa amb gent que diu situar-se a la nostra esquerra i que en un moment determinat va saber recollir una indignació social. I ara la gent ha vist com governen, què fan i no fan. Hem de demostrar que la nostra manera d’interpretar la realitat i de governar és més útil pels canvis que molta gent diu voler. De fet, sempre dic que la decisió que més m’ha agradat de la Colau és incorporar els socialistes al seu govern.
—Què més?
—Dos: tu tens un catalanisme no independentista que avui en dia està orfe de representació parlamentària. Hi tenim coses a dir. Tres: tens la gent jove, que no ha vist en el PSC una palanca de canvi i per tant, t’has d’adreçar a ells i demostrar-los que no és així. I per acabar, el PSC havia estat referència de molta gent que estava en l’activisme social, sindical i cultural, i ha de tornar-ho ser. En part, l’aposta del PSC de donar suport al Pedro Sánchez amb la idea de no afavorir un govern del PP, és una forma de recuperar coherència i credibilitat. Hem de deixar clar que aquell monstre que s’havia creat, que era el PP-PSOE, doncs no existeix.
—Voldria que em valoréssiu la trobada entre els presidents Puigdemont i Puig, i que obre una nova era institucional entre dos territoris que han estat d’esquena.
—Fantàstica. Sempre vaig pensar que el canvi polític que s’havia produït a les Illes i al País Valencià, ens permetia un treball conjunt important i en alguns terrenys s’està aconseguint, com quan les Illes es va reincorporar en l’Institut Ramon Llull. Jo en això hi crec molt. I crec que és molt bo perquè l’Espanya diferent en la qual jo crec implica també un enfortiment de les posicions dels territoris que parlem català. Fins i tot et diria del corredor mediterrani com a concepte polític i estratègic. Hi ha uns interessos a defensar i que jo crec que tindrem més força si ho fem altres. I aquí sempre hi ha un interrogant. Una Catalunya independent podria mantenir tan bones relacions amb altres territoris que continuarien sent espanyols. Com a mínim és dubtós.
—Ximo puig va dir que tant se val quin projecte polític tingui Catalunya que entre catalans i valencians no es deixarà de perseverar en aquestes relacions.
—I és el que s’ha de fer però quan poses ratlles, et fiques en un problema. També hi ha una discussió molt interessant entre independentistes al voltant de si el projecte dels Països Catalans queda afeblit o enfortit si una part s’independitza. A mi sense dubte m’agrada més continuar junts i estrènyer els lligams que no pas l’altra alternativa.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

1/09/2021/09/16 Estones agradables que passen volant, l'experiència d'un parella VxL de Mollet del Vallès

Al mes de maig de 2016, el Servei de Català de Mollet (del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental) va proposar a les parelles lingüístiques d’enviar-nos un relat sobre la seva experiència per publicar en el blog del VxL al setembre. Els vam enviar l’enllaç del blog, perquè puguessin veure altres experiències i els vam animar a ser protagonistes de Mollet.

El resultat? L’experiència de dues parelles lingüístiques. Us en presentem una: el Marc Andújar i el Román Arias. El Román feia un curs de català de nivell bàsic 3 quan va començar el Voluntariat per la llengua amb el Marc, voluntari lingüístic des de 2007, i han consolidat una amistat que ja tenien.

L’equip del Servei de Català de Mollet agraeix la bona feina a les més de 1.000 parelles que ja s’han format a Mollet del Vallès des que es va engegar el Voluntariat per la llengua l’any 2005 i molt especialment, a les dues parelles que comparteixen la seva experiència en aquest blog.

Extret de: http://www.vxl.cat/blog

dijous, 19 de maig de 2016

L'AVL i la RACV, ai si Fuster alçara el cap... (LA VEU DEL POBLE VALENCIÀ)

Ja fa temps que em va pel cap la idea que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és una institució tan innecessària com ineficaç a l’hora de decidir normativament sobre la llengua. No entendré mai que la seua norma vaja més en la direcció de fer trontollar tot allò que havia costat molt de consolidar que en demostrar una homegeneïtzació que al meu parer li vindria molt bé al català que parlem al País Valencià. I tampoc entendré què pinten allà certs personatges sense cap credibilitat filològica i que estan cosits als seus seients sense cap altra cosa a fer que muntar-se una estupenda feina entre papers i llibres. I finalment, tampoc entendré quins són els criteris de selecció dels acadèmics ni el rebombori que es crea al voltant de la decisió de nomenar-los, perquè la campanya que han fet amb les propostes de nomenament per a entrar els que tothom ja sabia que entrarien és, per dir-ho d’alguna forma, lamentable.

Em parava el fet que entre els acadèmics sempre hi ha hagut gent més que preparada per a decidir sota quines normes hem d’escriure correctament els valencians. També perquè, tot i que discretament, mai s’han amagat de reconèixer la unitat de la llengua. Però clar, ara ja se’ls està veient la cua per tot arreu i el viratge cap a posicions més properes al despropòsit i la barbàrie és evident. Perquè l’acostament amb els representants de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és un autèntic atac a tots els qui durant la seua vida han lluitat per recuperar la nostra llengua.

I això, m’indigna. M’indigna moltíssim veure el president d’una entitat, al remat pública, com l’AVL donant la mà al representant de l’associació amb els postulats més agressius contra la unitat de la llengua. M’indigna perquè en el marc d’esta pseudoacadèmia es combreguen (sí combreguen, estos són de missa diària) els pitjors portaveus del blaverisme més pudent i repugnant que hem tingut mai, aquells que tiraven bombes a casa Fuster. M’indigna perquè l’única mà que han de veure esta gentola ha de tindre estès un dit i assenyalar-los la porta més propera, o bé el dit cor mostrant el que realment sentim els valencians que ens estimem la llengua cap a entitats com la RACV.

Acadèmics de l’AVL, en la batalla de València que estos han muntat han d’haver perdedors i humiliats. Això de pau lingüística és un nyap! La vertadera pau lingüística vindrà quan esteu a l’altura del vostre càrrec i feu servir la ciència en benefici de la llengua, no en benefici de la concòrdia absurda que voleu mostrar perquè estos personatges han demostrat sobradament que el conflicte lingüístic els va de puta mare!

Quins collons tu, ni aigua home, ai si Fuster alçara el cap...

dimecres, 18 de maig de 2016

El consens entre Àgueda Micó i Rafa Carbonell, més a prop (LA VEU DEL POBLE VALENCIÀ)

Queden pocs dies per al Congrés més important de la història del Bloc Nacionalista Valencià i, encara que les dues candidatures, la d’Àgueda Micó i Rafa Carbonell, continuen llançant els seus missatges de campanya electoral pels col·lectius del Bloc de tot el País Valencià, els dos equips han començat, aquest dilluns, a treballar per  tractar d’arribar a un consens.

Segons han explicat els dos equips a La Veu, la reunió ha sigut “satisfactòria” i la intenció de tots dos és arribar a un acord abans del dissabte, dia en què s’inicia aquest Congrés.

Per part de la candidatura de Rafa Carbonell ha assistit, entre d’altres, la regidora de Corbera, Mentxu Balaguer i Josep Melero, mentre que per part d’Àgueda Micó, ho han fet Miquel Torres i el conseller Vicent Marzà, fet que li dóna, a aquesta negociació, una importància decisiva per als nacionalistes.

En declaracions La Veu, Miquel Torres ha explicat les “bones sensacions” de la reunió i s’ha deixat palès que “no hi han diferències en l’estratègia ni en el projecte del Bloc, és a dir, enfortir el partit per millorar Compromís”.

Sobre el “qui” i la conformació d’una única candidatura s’està explorant un possible acord on les dues candidatures estiguen representades i que es treballarà aquesta setmana. De fet, l’equip d’Agueda Micó ha llançat una esmena en aquest sentit: “Encara que aquest tema de l’estructura de partit i de l’executiva l’hem de confeccionar bé”.

“Sóc optimista de cara a arribar, tots, a un consens per al Congrés”, ha recalcat Torres.

Àgueda Micó, també en declaracions a La Veu, s’ha mostrat “esperançada” en el consens i ha explicat que el seu equip negociador li ha transmès “la bona sintonia” per arribar a un acord.

dimarts, 10 de novembre de 2015

POT DE PLOM

T'informem del següent esdeveniment publicat recentment al grup La Vall d’Albaida

Xavi Castillo, veriueu-ho!

  • Tipus: Altre
  • Data: divendres 13 novembre 2015 - 20:00
  • Lloc: Teatre Echegaray
Des de Compromís per Ontinyent volem contribuir a la nostra cultura i hem decidit fer-ho amb sentit de l'humor. Amb la visió de l'actualitat més brutal de la ma de Pot de Plom i el teatre d'investigació que l'actor Xavi Castillo fiquen sobre l'escenari la versió actualitzada de "Veriueu-ho! Teatre d'investigació".
Dia: divendres 13 de novembre de 2015
Hora: 20:00h
Lloc: Teatre Echegaray d’Ontinyent
Preu: 10 € anticipada (entrades Caixa Ontinyent) i 12 € en taquilla
Actuació: Xavi Castillo, veriueu-ho! Teatre d’investigació.

Entrades disponibles online a la web de Caixa Ontinyent. 




dimecres, 14 d’octubre de 2015

APLEC AL PUIG (COMPROMÍS)

BLOC


Aplec al Puig: Darrer diumnege d'octubre

Benvolgut company/Benvolguda companya,
Com cada any volem informar-te de la tradicional celebració del BLOC: l’Aplec al Puig el Darrer Diumenge d’Octubre, que tindrà lloc el diumenge dia 25 d’octubre.
PROGRAMA D’ACTES
8.30 h. - Eixida de la Marxa a Peu al Puig des de la Plaça dels Furs, València (Torres de Serrans).
11.30 h.- Obertura de la Fira de productes artesanals i casolans i activitats infantils a l’esplanada del Monestir del Puig
12.30 h.- Arribada de la marxa al Puig
13h.- Acte Polític
14h.- Dinar (mireu, més avall, les formes de participació al dinar).
16h.- Festa
FORMES DE PARTICIPACIÓ AL DINAR
Així doncs, passem a explicar-te les formes de participació al dinar de germanor que tots els anys hi celebrem.
1a modalitat: Dinar paella geganta
El menú que ens oferiran serà d’entrants: amanides i companatge, paella i fruita. La beguda i el pa estan inclosos. El preu d’aquesta modalitat és de 14€ per adults i 7€ per a xiquetes i xiquets (menors de 12 anys). Per reservar la teua plaça has d’enviar un mail a administracio@coaliciocompromis.net indicant el nom i cognoms de totes les persones que volen dinar. També pots telefonar al 96.382.66.06 per reservar el teu dinar, demana per Joan Hornos.
2a modalitat: Col·lectius que es fan el dinar
Els col·lectius poden cuinar el seu propi dinar, nosaltres us oferim llenya, espai per cuinar-lo, taula i cadires. Per reservar aquesta modalitat, heu d’enviar un e-mail a administracio@coaliciocompromis.net on s’indique el nom del col·lectiu, el dinar que us voleu cuinar (torrà o paella) i el nombre de gent que hi participarà (per tal de reservar-vos taules i cadires). També podeu telefonar al 96.382.66.06 i parlar amb Joan Hornos per reservar.
3a modalitat: Col·lectius que es porten el dinar.
Podeu portar-vos el menjar de casa, per tal de reservar aquesta modalitat heu d’enviar un e-mail a administracio@coaliciocompromis.net on indiqueu el nom del col·lectiu i el nombre de persones que hi participareu. També podeu parlar amb Joan Hornos al 96.382.66.06 i reservar-lo.
Podeu reservar la vostra modalitat fins al dia 23 d’octubre, divendres.
En posteriors comunicacions us anunciarem les actuacions que hi haurà a la festa i els
guardonats d'enguany amb el BLOC D'HONOR.

Àgueda Micó i Micó
Secretaria d'Organització

dimarts, 13 d’octubre de 2015

Dimarts, 13 d'octubre de 2015 a les 11:30h Ultimàtum de Puig a Rajoy pel finançament: ‘Anirem als tribunals’ Si Rajoy no el rep per parlar de finançament al mes d’octubre la GVA mamprendrà accions legals

El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, ha advertit que portarà al Govern central als tribunals si el president de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, no respon a la petició aquest mes d'octubre del Consell de mantenir una reunió per abordar el tema del finançament autonòmic i altres assumptes que afecten al País Valencià.

"Estem disposats a anar; estem preparats per a anar i anirem, sens dubte, si no hi ha diàleg", ha remarcat el 'president'.

Puig ha donat a conèixer, durant una trobada amb mitjans de comunicació, la tercera carta que ha remès aquest mateix dimarts al president del Govern per demanar una reunió i a la qual ha adjuntat el Pacte sobre un finançament autonòmic justament aconseguit en les Corts Valencianes i recolzat per representants de la societat civil.

El cap del Consell ha dit que el govern espanyol manté "una posició antidemocràtica" i té "un estrany concepte de la democràcia". Ximo Puig ha recordat com el ministre Montoro "va estar ningunejant durant mesos i mesos els empresaris valencians" en ajornar diverses vegades reunions sobre el finançament. Així mateix, ha dit que aquesta actitud la continua tenint la ministra de Foment, Ana Pastor, i el mateix president Rajoy, que no ha rebut Ximo Puig més de tres mesos després de ser investit president de la Generalitat Valenciana.

Ximo Puig ha recordat que la passada setmana les Corts Valencianes varen aprovar per unanimitat instar al govern espanyol a millorar el finançament i compensar el deute històric i que aquesta demanda va ser referendada en un manifest signat per empresaris, sindicats i universitats.

"La societat valenciana va dir ben clar que hi ha una unitat dels valencians per aconseguir el finançament just per a aquesta comunitat", ha dit Ximo Puig, que ha explicat que ha remès una carta a Mariano Rajoy exposant-li aquesta "voluntat inequívoca del poble valencià".

El cap del Consell ha manifesta que els valencians volen dialogar i que "volem dialogar ja". Puig ha afegit que si Rajoy ha dut les eleccions al Nadal, "més enllà del que és raonable", el raonable seria ara "que es comenci a parlar ja del finançament, perquè no podem estar sotmesos al seu calendari, nefast per als interessos dels valencians".

En aquest sentit, Puig ha dit que el 2016 ha d'haver un sistema de finançament "adequat a les nostres demandes", que són, segons que ha dit "un acte de justícia, equitat i igualtat".

"Si no hi ha diàleg, haurà d'haver justícia des d'un altre àmbit. Si no hi ha diàleg immediat, abans d'acabar el mes d'octubre  es presentaran les distentes actuacions judicials que ja té preparades el Consell", ha advertit.



 (DE LA VEU DEL PV)